Gran Fira de València

#GranFiraVLC

Idiomes alternatius disponibles: Castellano English

Tot un espectacle!

La Gran Fira de València tanca el seu programa d’activitats amb la Batalla de Flors. Introduïda en 1891 per iniciativa de Pasqual Frígola, baró de Cortes de Pallars, va començar a celebrar-se al passeig de l’Albereda, a imitació d’uns combats lúdics semblants que se celebraven amb gran esplendor a Niça, a la Costa Blava, durant les seues festes de Carnestoltes, i que després també s’exportarien a altres ciutats europees i espanyoles.

Ràpidament, la Batalla de Flors es va convertir en el festeig més distingit i alhora popular de la Gran Fira, i es va configurar com una gran fita social i espectacle per al conjunt de la ciutat. De fet, la Batalla de Flors es va mantindre com un dels principals actes festius i socials de l’era daurada de l’antiga Fira, que transcorre entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX.

La Batalla de Flors s’obri amb un seguici encapçalat per la Policia Municipal de gala i a cavall. Després, comença la cavalcada valenciana, que consta de música de tabal i dolçaina, seguida de portadors de joies i pomells i de gropes de parelles abillades amb vestits a l’antiga.

Tot seguit, comença la desfilada de les carrosses i els cotxes lleugers. Després d’una segona volta en què s’entreguen els premis a les millors carrosses i cotxes, es dispara una carcassa anunciadora. És en eixe moment quan de veres comença la Batalla de Flors, consistent en l’intercanvi de clavellons a manera de projectils entre les carrosses, els cotxes i el públic. Enguany, seran llançats milió i mig de clavellons, fins que la disparada d’una segona carcassa anuncie que s’ha acabat la lluita.

Tot i que la Gran Fira de València ha experimentat fases de decadència i reestructuració, en les últimes dècades la Batalla de Flors ha conservat la seua preeminència dins de la Fira, perquè, a banda de clausurar-la, ha mantingut viu bona part del seu antic esperit popular. És així com la Batalla de Flors ha sabut combinar la tradició firal, l’arrelament valencià i la disposició al canvi, fet que ha possibilitat que es conserve com el patrimoni festiu que és.

Venda de llotges per a la Batalla de Flors

La inscripció comença a les 12h. del dia 19 i es tanca dilluns a les 24h.

Per segon any consecutiu la compra on line de les llotges per a la Batalla de Flors de la Gran Fira de València es realitzarà per sorteig, garantint així la igualtat d’oportunitats entre totes les persones interessades. Este divendres, dia 19, a les 12 del migdia s’obrirà el termini per a inscriure’s en eixe sorteig.

El procés d’inscripció conclourà la nit de dilluns, dia 22, a les 24 hores. Per participar al sorteig les persones interessades hauran d’emplenar amb les seues dades personals un formulari al web www.batalladeflors.com. Rebran un número únic per a participar al sorteig, que se celebrarà el pròxim dimarts, dia 23, davant notari a la sala de premsa de l’Ajuntament de València.

Una vegada celebrat el sorteig, el resultat es publicarà al web www.batalladeflors.com i les persones seleccionades rebran una notificació en l’adreça de correu electrònic proporcionada en el moment de la inscripció, acompanyada d’un codi d’accés amb el qual podran efectuar la compra. A més, per si fóra necessari, s’establirà una llista de reserva que també podrà ser consultada al mateix web.

La compra de les llotges es podrà efectuar des de les 18.00 hores del dia 23 de juliol fins a les 18.00 hores del dia 25 de juliol. En cas que alguna de les persones amb dret a compra desistisca d’adquirir-les, s’avisarà per ordre les persones que formen part de la llista de reserva, que podran exercir l’opció de compra en un nou termini que s’estendrà fins a les 10.00 hores del dissabte 27 de juliol.

A més dels 365 llotges de venda per sorteig, hi ha altres 60 més que es vendran de manera tradicional en taquilla, el dissabte 27 de juliol. El preu per cadira es mantindrà en els 5 euros habituals (les llotges, per tant, passaran a costar 40 euros). Altres 75 llotges es reserven per a necessitats protocol·làries.