Nelet es retrobarà amb la Quiqueta en la Gran Fira 114 anys després

Cultura Festiva reconstruïx l’històric gegant guitarrista perquè acompanye a la geganta recuperada l’any passat.

El regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, ha revelat hui que la geganta Quiqueta «tindrà a partir d’enguany companyia en els actes de la Gran Fira» que comencen este dissabte amb la traca i la desfilada inaugural que protagonitza. Un segle després, el gegant Nelet -amb qui compartix orígens- tornarà a cobrar forma per a acompanyar des d’enguany amb la seua guitarra la Quiqueta en les cavalcades i desfilades del festival urbà. “La històrica parella de gegants es retrobarà 114 anys després per a continuar incrementant el patrimoni cultural festiu de València”, ha explicat Fuset.

Nelet i Quiqueta en una postal de 1904

Nelet -com la Quiqueta, recuperada l’any passat per l’Ajuntament- serà un gegant dinàmic que en este cas anirà acompanyat pel seu característic guitarró. La parella apareixerà en diversos actes de la Gran Fira de València i Nelet debutarà presidint «al costat de la seua estimada Quiqueta» la cercavila inaugural de la Gran Fira del dissabte, precisament en la mateixa plaça de la Reina on van estar plantats al 1904. La figura és obra de l’artista faller Manu Martín i l’ha vestida Chelo Ruiz.

Les figures de Nelet i Quiqueta s’emmarquen en l’època daurada que va suposar l’arrancada del segle XX per a la Gran Fira de València. En aquell moment, juntament amb la proliferació de nous actes i festejos, i amb la participació d’industrials i comerciants que estaven molt interessats en l’augment del ressò i la rellevància de la celebració, se situa la instal·lació de figures gegantesques al carrer, com la del Tio Nelo al 1901 o les de Nelet i Quiqueta al 1904, que es va instal·lar a manera de falla en la plaça de la Reina i que va arribar a comptar amb llibret propi. Estes figures s’instal·laven en el centre comercial de la ciutat com a arcs humanitzats, i la gent i els vehicles podien passar per davall. Les figures reproduïen tipus populars valencians i feien referència a un dels trets identitaris més importants de la ciutat de València: la seua identificació amb la cultura tradicional de l’horta.